Els nostres serveis

Des de (re)genera contribuïm a la construcció d’espais segurs en els entorns laborals mitjançant tres línies d’intervenció:

Facilitem Processos Restauratius​

a través d'espais segurs, confidencials i voluntaris, on les persones afectades poden expressar les seves necessitats i acordar les formes de reparació.

On les víctimes expressen les seves necessitats.

On les persones que han agredit assumeixen la responsabilitat dels seus actes i el dany ocasionat.

On es poden acordar les accions per reparar el dany.

On l’organització vetlla per l’execució dels acords.

On es treballa per la reintegració de les persones de forma segura.

Assessorem a les organitzacions​​

sobre com incorporar les pràctiques restauratives en els protocols i la gestió de casos de violència, assetjament i altres comportaments no desitjats.

Les denúncies per explotació, assetjament, abús sexual i altres comportaments no desitjats que arriben als canals oficials de denúncia de les organitzacions, es poden gestionar a través de protocols que incorporin el paradigma de les pràctiques restauratives perquè la persona afectada estigui al centre del procés.

Actualment, les organitzacions acostumen a utilitzar un enfoc disciplinari, basat en la investigació per determinar si s’ha comès una falta o una violació del codi de conducta i determinar posteriorment l’aplicació de mesures de tipus punitiu en funció de la gravetat del cas. D’una manera semblant a com es fa en el sistema judicial penal, el procés es basa en una investigació centrada en les declaracions de testimonis i la cerca de proves. Aquests processos poden contribuir a amplificar el conflicte i acabar resultant revictimitzadors per a la persona que ha patit l’agressió si no es complementen amb un procés de reparació del dany que estigui més centrat en les seves necessitats.

Formem, acompanyem i oferim mentoratge a professionals de l'organització

per desenvolupar les seves habilitats en la gestió dels conflictes, la reparació del dany i la reconstrucció de les relacions quan s’han produït situacions d’abús i violència al sí de les seves organitzacions.

Acompanyem als professionals de les organitzacions proporcionant eines i recursos com a estratègia de prevenció. Això els permetrà reduir la incidencia i mitigar els efectes negatius dels comportaments violents entre les persones que formen part de l’organització.

Formem i sensibilitzem a les persones en diferents àmbits: sensibilització sobre violència i assetjament al treball, Comunicació No Violenta, eines per l’autogestió de les diferències per a grups de treball, cercles restauratius com a mecanisme de prevenció i gestió de casos i acompanyament i mentoratge en lideratge restauratiu.

Preguntes
freqüents

En l’àmbit de les organitzacions, el poder formal o informal que detenten les persones juga un paper important en les relacions laborals i personals. L'ús nociu d’aquest poder pot produir danys que tenen unes conseqüències físiques i psicològiques per a les persones. El desequilibri de poder fa molt difícil abordar la reparació del dany en un espai horitzontal com el de la mediació. Els processos restauratius en canvi, situen a la persona que ha patit l'agressió en el centre i impliquen tant a la persona que ha comès l'agressió o l'abús de poder com a la pròpia organització.

La viabilitat d’un procés restauratiu depèn inicialment de la voluntarietat de les parts i de la repsonsabilitat de l’organització per assumir un paper actiu en la reparació del dany.

El procés restauratiu es pot oferir des del primer moment que la persona comunica verbalment o a través d’una alerta, que ha estat víctima d’un comportament agressiu per part d’una altra persona de l’organització, independentment del càrrec que aquesta ocupi.

També es pot oferir a la víctima quan, a través de l’aplicació dels protocols de gestió de casos d’assetjament es determini la responsabilitat de la persona ofensora en  relació a les conductes de discriminació, assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o de gènere i la persona que ha estat víctima dels fets manifesti la necessitat de ser reparada per part de la persona agressora i/o de l'organització.

Així doncs, assumint sempre la voluntarietat de les parts implicades, el procés restauratiu es pot portar a terme com a alternativa a un procés d'investigació formal d’una alerta per comportaments no desitjats, com a procés complementari a la investigació formal dins l’aplicació del protocol d’assetjament o també com a element central de la intervenció un cop s’hagi determinat la responsabilitat de l’ofensor a través dels mecanismes d’investigació i els protocols de l'organització.

Els processos restauratius posen el focus en la reparació del dany. El tancament del procés restauratiu dependrà en cada cas de les necessitats de la persona afectada. En alguns casos, això passarà per uns acords amb un pla de reparació i en altres, el propi procés basat en l’escolta i el diàleg haurà estat en si mateix reparador.

Qualsevol persona de l’organització que tingui responsabilitats en la gestió de persones o que tingui un càrrec específic en salvaguarda o en el servei de prevenció de riscos laborals i que s’encarregui de recollir les notificacions per abús, assetjament o discriminació.

La durada depèn de la intensitat amb la que les persones viuen el dany, de la implicació de les parts i de la pròpia organització. El ritme del procés s’adapta al temps i les necessitats de les persones i per tant, la durada pot ser de vàries setmanes però també pot comportar mesos.

Es duen a terme en espais neutrals, buidats de poders formals i simbòlics, on les persones que estan involucrades poden expressar-se i relacionar-se més lliurement i sense la pressió de l’estructura organitzacional. Aquests espais es poden crear tant en l’organització, com en les nostres instal·lacions o també de forma online.

La confidencialitat es garanteix mitjançant un compromís signat per les parts i les persones facilitadores del procés. Confidencialitat no és sinònim de secretisme. Les pròpies parts acorden quina és la informació que volen transmetre a la resta de membres de l’organització en relació al procés i als acords de reparació als que hagin pogut arribar.

El procés restauratiu es pot adaptar en funció de les necessitats de les persones afectades que decideixin o puguin participar. És possible fer un procés que contribueixi a la reparació del dany encara que no hi participin totes les persones que van estar involucrades, sempre que l’organització hi estigui implicada.

Sí, el mateix protocol pot incloure el procés restauratiu com una oportunitat per reparar el dany, restaurar les relacions entre les persones afectades i contribuir a una reincorporació segura de l'agressor dins l’organització.