sorgeixen del paradigma de la justícia restaurativa, la cultura de la pau i certes pràctiques comunitàries ancestrals per gestionar el conflicte a través del diàleg.
Comparteixen una visió de la justícia que posa èmfasi en la necessitat de reparar el dany i restaurar les relacions entre les persones i les comunitats després d’un comportament viscut com a injust i ofensiu.
A través de l’acompanyament i la participació en un procés restauratiu, les persones són capaces de resignificar situacions que han viscut de forma dolorosa i fins i tot traumàtica, per iniciar un camí cap a la recuperació.
En un espai d’intimitat, confidencialitat i seguretat, les persones tenen l’oportunitat de reconèixer els fets i l’impacte que aquests han tingut en un mateix i en la resta de persones. L’escolta de i l’altre a través del procés restauratiu, permet prendre consciència sobre les conseqüències del conflicte i de les agressions, i captar així les necessitats pròpies i dels altres.
Oferir suport a les víctimes des de l’escolta incondicional que valida els sentiments i les seves necessitats.
Motivar la responsabilitat de les persones ofensores envers el seu comportament i les seves conseqüències.
Reparar les relacions danyades donant veu a totes les persones afectades.
Promoure compromisos de reparació entre les persones implicades.
Reduir la reincidència motivant el canvi en les persones ofensores per tal de facilitar la reintegració a la comunitat.
Reafirmar els valors de la organització i el compromís en un espai de treball segur i saludable.
Facilitar la recuperació de la confiança en l’organització i les persones.
La voluntarietat de participar en el procés.
La responsabilitat de l’infractor sobre els fets.
La seguretat física i emocional de les persones.
La salvaguarda dels drets de les víctimes i dels infractors.
El respecte i la dignitat de totes les persones implicades.
El mutu reconeixement de les parts.
La transparència en relació amb el procés i els resultats assolits.
La intervenció basada en necessitats.
Cada procés és únic. Les intervencions es dissenyen segons les necessitats i el marc de referència de cada cas.
Qui ha rebut el dany?
Què necessita aquesta
persona/es (i l’organització)?
Quina és l’arrel de la situació que s’està visquent?
Qui té la responsabilitat de reparar aquest dany?
Com facilitem la participació de les persones implicades?
Què necessiten les persones per sentir-se segures?
Què ha de passar per atendre de la millor manera les necessitats de les persones afectades?
Sessions informatives amb les persones implicades i l’organització: Per tal de generar el marc de la intervenció restaurativa.
Les entrevistes individuals: Per tal de conèixer els fets, les vivències, així com les expectatives, interessos i necessitats, tant de les persones com de l’organització.
Les intervencions restauratives: Per tal de dissenyar de forma consensuada les trobades individuals, les conjuntes o col·lectives, així com l’acompanyament a les persones i les sessions formatives.
La finalització del procés amb la creació i concreció de les accions que reparen a les persones individualment, als equips i a les organitzacions i els terminis de realització.
